dimecres, 3 de març del 2010

Les teves cuetes

Un febrer, ara fa 70 anys, la Maria Martínez escrivia uns versos dedicats a la seva gran amiga, amistat que duraria tota la vida. L'amistat va començar compartint "pupitre" a l'escola Natzaret d'Esplugues.
Quan la maria va redactar aquests versos l'Adela tenia 22 anys i la Maria se suposa que també.

En les cartes del pare a la família sovint s'anomena l'Adela, cosa que ja ens dóna pista per respondre la pregunta "... per què sent amor? ...". Per això tal vegada al final dels versos del grup V en comptes de dir: "... qui és ella" la Maria volia escriure:"... qui és ell".


A la meva amigueta
Adela
, carinyosament
I
Les teves cuetes,
encar que curtetes,
són tant boniquetes
són tant refinetes
que no estranyaria
sentir dir un dia
que en elles lluïa
alguna estrelleta.

II

Formant dos monyets
que ja es fan grandets
de dia les po
rtes
molt recollidetes.
Mes... quan ve la nit
i te'n vas al llit
a sobre del pit
dormen les cuetes.

III

Què coses hermoses!
podrien contar
elles; venturoses!
que tu deus somniar.
Dormint sobre el cor
jo preguntaria
per què sent amor?
i contestaria ... ¿?

IV

Les teves cuetes
encar que xiquetes
no són indiscretes
són molt calladetes.
A ningú confien
lo que tu somnies
dorm, dorm tranquileta
amb les teves cuetes.

V

Surts al balcó
en nit estrellada

per si la mirada ...
d'ell o bé el record ...
fos com una estrella
recull les cuetes
doncs per princeseta
et prendria ella.

VI


Recull les cuetes
per si enamorada,
i fent malifetes
et deixa encantada
i haguéssim d'anar
a buscar el do
nzell
que tu vas somniar
sens saber qui és ell.


Mª Concepció Martínez
13-2-1940

1 comentari:

Unknown ha dit...

És com una història viscuda del Folch i Torres. Una vegada més, gràcies Ramir.